VALENTI GUBIANAS i ESCUDÉ
Navàs, Catalunya, 15 de maig de 1969
Vaig néixer davant de l'estació d'un tren que no tenia pressa. En tenia tan poca que el van treure del tot al cap de poc temps. Tot anava de pressa i el pobre tren ja no el volia ningú. Vaig créixer fent cabanes a l'Alzineta quan encara hi havia molts pins grans i preciosos, focs de Sant Joan al Pla del Gubianas, jugant al campanar quan la porta estava sempre oberta, descobrint el món amb els escoltes, fent els millors paquets de regal del món a la botiga de casa, jugant a futbol amb els amics tots els dies de la setmana i mirant com passava el ramat per davant de casa. Dibuixava, pintava, com tothom a casa meva. Una mestra em va dir un dia que ja no dibuixaríem més a classe, perquè ja teníem 9 anys. Més tard vaig descobrir que hi havia gent que es dedicava professionalment a fer il·lustracions i eren persones adultes. Però jo ja no era un nen i no sabia segur què volia ser quan fos gran. Però volia ser feliç. Com els de casa meva, com la gent del cau, com els geganters, com tanta altra gent gran i feliç.
No hi ha el tren ni l'estació, falten molts pins a l'Alzineta, el campanar sempre és tancat. Però he descobert que hi ha persones adultes que escriuen històries i contes de trens, d'arbres, de campanars. I de xais com aquells del ramat que passava per davant de casa. I m'agrada imaginar mons, i els provo de canviar i de pintar-los de colors nous. I ves per on, la gent més feliç que conec, és gent adulta i que canvien el color del món sempre que poden.
Vaig estudiar un temps a l'Escola Massana i va ser allà on vaig descobrir l'ofici d'il·lustrar històries. Conèixer l'obra de Carme Solé Vendrell, Montse Ginesta, Mariscal, Peret, Arnal Ballester o Montse Tobella va ser l'estímul fonamental per a començar l'aventura en aquest món. Una formació amb la Carme Solé Vendrell va ser l'impuls cap a la professionalitat. Vaig publicar el primer llibre l'any 1995 de la mà de l'Elena O'Callaghan. Des de llavors he il·lustrat llibres per a diverses editorials, tant de literatura infantil i juvenil com llibre de text.
L'interès per a descobrir nous camins m'ha dut a la realització de murals de gran format. N'he pintat per a escoles, biblioteques, façanes i espectacles en viu. Transformar un mur em permet crear una història, parir un petit univers i sentir-me lliure com si volés.
La meva veritable escola ha estat el moviment escolta. Il·lustrar llibres i murals és el meu ofici, que faig, sobretot, amb el cor i amb el cap.